Un Llatí per a cada moment

Al costat d' unes etàpes cronològiques de la llengua llatina, podem veure diferents llatins. No era el mateix llatí que parlava un camperol, tampoc era igual el llatí que parlava un soldat a un territori allunyat de Roma, que el d' un mestre. La diferencia principal entre els diversos llatins és la del Llatí Culte i el Llatí Col·loquial:

Llatí Culte: també s' anomena llati escrit ja que és el que utilitzaven els escriptors i ls mestres d' escola. Era el llatí oficial i aquest tipus de llatí era estricte amb normes gramaticals i no va pati gaires alteracions al llarg de la seva existència. Si el comparéssim amb el català, seria el català literari (llibres).

Llatí Col·loquial: també s' anomena llatí parlat. Hi havia un llatí parlat per la gent del carrer. Era un llatí molt viu, espontani, que contínuament evolucionava ràpidament. D' aquesta evolució van surgir les diverses llengues romàniques.