Un Llatí per a cada moment

Al costat d' unes etàpes cronològiques de la llengua llatina, podem veure diferents llatins. No era el mateix llatí que parlava un camperol, tampoc era igual el llatí que parlava un soldat a un territori allunyat de Roma, que el d' un mestre. La diferencia principal entre els diversos llatins és la del Llatí Culte i el Llatí Col·loquial:

Llatí Culte: també s' anomena llati escrit ja que és el que utilitzaven els escriptors i ls mestres d' escola. Era el llatí oficial i aquest tipus de llatí era estricte amb normes gramaticals i no va pati gaires alteracions al llarg de la seva existència. Si el comparéssim amb el català, seria el català literari (llibres).

Llatí Col·loquial: també s' anomena llatí parlat. Hi havia un llatí parlat per la gent del carrer. Era un llatí molt viu, espontani, que contínuament evolucionava ràpidament. D' aquesta evolució van surgir les diverses llengues romàniques.

ETAPES DEL LLATÍ

Els Romans, a més d' expandir-se per tot l' Imperi, també van romandre en els territoris ocupats duran molt de temps. En el cas del Llatí podem fer la classificació cronològica següent:

1. Llatí Arcaic (des dels orígens fins al segle II a.C). Aquest va rebre les influències de la cultura i la llengua grega.
2. Llatí Classic (segle I a.C fins al segle I d.C). En aquest van escriure els millors autors llatins, com Virgili, Ovidi, Livi, Ciceró, i molts altres. 
3. Llatí PostClàssic (segle I-II d.C). Al segle e II d.C acabarà la gran època de la literatura llatina.
4. Llatí Tardà (del segle III fins al segle VII), Aquest fet no es va manifestar al mateix temps en tot territori romà, sino que podem trobar-hi una variació de dos segles (600-800 d.C).
5. Llatí Medieval (del segle VIII fins al segle XIV). Va passar a ser una llengua de cultura fins i tot en territoris que no avien format part de l' Imperi romà i podem dir que en aquella època, Europa sencera escrivia en llengua llatina.
6. Llatí Humanístic (a partir del segle XV). Els humanistes van reprendre el llatí per comunicar-se tant en l' àmbit parlat com escri. Aquest pretenien imitar els autors llatins de l' època clàssica.
7. Neollatí (llatí del segle XXI). Per posar-se al dia, un seguit d' experts han introduit 15.000 noves paraules al llatí, per poder descriure el món actual.

Traduccions i verbs

TRADUCCIONS:

- Amo Vitam ( Estimo la vida)
- Puella amat rosas (La noia estima les roses)
- Luna et stellae il·lustrant tenebras (La Lluna i les estrelles iluminen les tenebres)
- Opera agricolae fecundat terram (El treball agricola fecunda la terra)
- Rugae senectam indicant ( Les arrugues indiquen vellesa)

VERBS:  Donar:

- Jo faig: EGO DO
- Tu fas: TU DAS
- Ell/Ella fa: ILLE  DAT
- Nosaltres fem: NOS DAMAS
- Vusaltres feu: VOS DATIS
- Ells/Elles fan: ILLI DANT

Amar:
- Jo amo: EGO AMO
- Tu amas: TU AMAS
- Ell/Ella ama: ILLE AMAT
- Nosaltres amem: NOS AMAMUS
- Vusaltres ameu: VOS AMATIS
- Ells/Elles amen: ILLI AMANT
 

ELS VERBS

ELS VERBS:

El primer verb que es pot apendre és el verb SER:

- Jo sóc: EGO SUM
- Tu ets: TU ES
- Ell/Ella és: ILLE EST
- Nosaltres som: NOS SUMUS
- Vusaltres sou: VOS ESTIS
- Ells/Elles són: ILLI SUNT

Amb les paraules de la primera declinació que vam treballar van ser les següents:
- ROSA (Rosa)
                         Singular                            Plural
Nominatiu:       ROSA                              ROSAE
Vocatiu:           ROSA                              ROSAE
Acusatiu:          ROSAM                          ROSAS
Genitiu:            ROSAE                           ROSARUM
Datiu:               ROSAE                           ROSIS
Ablatiu:            ROSA                             ROSIS

- STELLA(Estrella)

                         Singular                            Plural
Nominatiu:       STELLA                            STELLAE
Vocatiu:           STELLA                             STELLAE
Acusatiu:          STELLAM                         STELLAS
Genitiu:            STELLAE                          STELLARUM
Datiu:               STELLAE                           STELLIS
Ablatiu:            STELLA                             STELLIS

Si ens hi fixem, les terminacions de la primera declinació, no varien encara que siguin diferents paraules.

LES DECLINACIONS

Una declinació és un conjunt de terminacions que indiquen la categoría gramatical de les paraules.

Hi han 5 declinacions i a cada declinació hi ha 6 categories gramaticals:

- Nominatiu :  Nom, Subjecte
- Vocatiu     :  Complement del Verb
- Acusatiu    :  Complement Directes
- Genitiu      :   Comprement del Nom
- Datiu         :  Complement Indirecte
- Ablatiu      :  Complement Circumstancial.

1a.Declinació : Noms Femenins.
2a.Declinació : Noms Masculins, Neutres.
3a.Declinació : Noms Masculins, Femenins i Neutres.
4a.Declinació : Noms Masculins, Femenins i Neutres.
5a.Declinació : Noms Femenins (molt pocs).

Del Indoeuropeu al Llatí

Al segle XIX, Franz Bopp (lingüista Alemany), va decidir estudiar les semblances de les paraules en 4 llengues diferents provenents de l' Indoeuropeu.
Unes de les paraules que va comparar van ser Mare i Pare. Va quedar impresionat al veure la semblança entre les 4 llengues:


LLENGUES      MARE      PARE

Sanscrit             Mater         Pita

Llatí                   Mater        Pater

Grec                  Meter        Pater

Gòtic                 Muoter      Fadar